Kafr Qaddum, cor de la resistència palestina a Cisjordània

L’1 de juliol de 2011 ha esdevingut una data assenyalada, perquè marca l’inici de les protestes a la petita població de Kafr Qaddoum, al Nord-oest de l’àrea de Cisjordània. Les protestes van néixer arran de les demandes ciutadanes per aturar el creixement de l’assentament il·legal israelià, que devora part de les seves terres (Kedumim 1975, 3.000 colons), i per reclamar, també, la reobertura immediata de l’entrada principal del poble, tancada des de l’any 2003 sota el pretext de protegir la població colona israeliana que viu a Kedumim.

Tot i això, el bloqueig de la ciutat s’estén més enllà de la carretera que aïlla Kafr Qaddoum i atempta contra les necessitats bàsiques de la població, com són l’aigua o l’electricitat. La desconnexió viària impedeix també el lliure accés de les persones als seus camps de conreu que són a prop de l’assentament il·legal i obliga a demanar permisos per entrar i poder cultivar les terres pròpies.

Va ser d’ençà del primer divendres de protesta quan la marxa va arrencar de manera pacífica, sota la voluntat de reclamar els drets bàsics de la població autòctona, de manera no violenta. Es va fer una concentració a l’entrada del poble i es va iniciar una marxa, tot resseguint la carretera a la qual ara no s’hi té accés, amb la intenció de fer memòria a Israel de la vulneració sistemàtica dels drets humans més bàsics i fonamentals.

Avui, vuit anys després, la població de Kafr Qaddoum segueix mobilitzant-se cada divendres i dissabtes reclamant els mateixos drets. Però, des del primer dia fins a l’actualitat, les forces israelianes responen a les protestes de forma contundent i violenta.

La política d’Israel ha causat i segueix causant dia rere dia greus conseqüències per a la ciutadania de Kafr Qaddoum, començant per la gran quantitat de persones ferides durant les protestes. Cada família té un detingut, un ferit o un mort. Rifat, de 27 anys, va perdre l’ull a causa de l’impacte directe d’una bala de goma (bales de plom recobertes de goma). Abo Aref, de 62 anys, va morir a causa de la fatal inhalació de gas lacrimogen, quan esperava a casa seva la finalització de la protesta.

Article publicat a la ‘Directa’ el 6 de juny de 2019
Escrit per Joan Giralt i Cèlia Carbonell